I és que aquí la merda se'ns menja.

Un petit balanceig sobre els teus peus. Mires al teu voltant i no hi veus res més que gent i merda. No t’agrada gens aquest lloc. Mires el rellotge però no té piles. Busques el mòbil i no el trobes. Et poses nerviosa. Et criden però tu no sents res. Et toquen l’esquena, et sobresaltes i comences a cridar. Tothom et mira. Et poses vermella. Et donen el mòbil que suposadament havies perdut. Vols sortir d’aquell vagó brut i pudent, però no pots. Totes les conversacions se’t fiquen al cap i comences a marejar-te. Fa massa calor. Necessites aire. Aire mínimament pur, no aire contaminat d’un túnel negre claustrofòbic. Un marrec plora perquè té gana i la seva mare l’ignora. Li dones un caramel de maduixa perquè calli d’una vegada. Somriu i te’l pren de les mans com si fos un tresor. La mare li dona aigua. I tu t’estàs pixant. Et gires cap un altre cantó no fos cas que tinguéssim un accident no desitjat. Un vell verd t’intenta tocar el cul, però li pares les mans; i després es queixen dels joves! T’asseus i amagues el cap entre les mans, deixant que els cabells llargs i fins se t’escampin pels avantbraços. Tot i que no ho has dit mai a ningú, t’agrada aquesta sensació, et reconforta. T’adones de que tens una llàgrima maldant per fer-se veure, per fer-te caure un altre cop davant de tothom. Però aquest cop decideixes que no, no tornaràs a caure, és més, aquest cop t’aixecaràs tu sola. Et poses dempeus i t’adones de que el tren ha parat. No és la teva parada. Ets en un poble que mai abans havies trepitjat, però sense pensar-t’ho dues vegades surts del vago i comences a córrer. Enveges el vent del teu voltant, ell pot anar on vulgui. Pot triar cap a on bufa o deixar-se portar pels corrents. És lliure de decidir si serà calent o si pel contrari gelarà el cor de més d’un. I crides, crides per tot. Per tu, per ell, pel teu rellotge, pel teu mòbil, pel nen que té gana i fins i tot pel vell idiota que intentava tocar-te el cul. Crides fins que esgotes les paraules i comences a expulsar pensaments, fins a deixar la ment en blanc. Després gires sobre tu mateixa i et dirigeixes a l’estació, per agafar el primer tren cap a casa. Un cop dins, mires al teu voltant i no hi veus res més que gent i merda. No t’agrada aquest lloc. Mires el rellotge però no té piles..